No vull fer tard, Maria Assumpta Redondo Altimis

Mataró, 1975. L’Armand i l’Antoni són dos grans amics de 62 anys que van perdre les seves promeses durant la guerra civil. Arran d’un greu accident que pateix l’Antoni, l’Armand decideix llegir-li unes quantes de les cartes que es van escriure quan ell estava a l’exili, amb l’esperança que la seva veu i els records compartits ajudin l’Antoni a sortir del coma que pateix. A mesura que les va llegint, doncs, l’Armand va refent les històries d’amor paral·leles que van marcar per sempre les seves vides. Però el destí, o potser l’atzar, encara han de dir-hi l’última paraula.