L’historiador i arxiver granollerí Aram Magrins va reivindicar l’interès i valor historiogràfic dels fons o arxius patrimonials, i per això va començar des del principi, explicant què és un fons o arxiu o patrimonial (conjunt orgànic de documents produïts o rebuts com a resultat de la formació i administració d’un patrimoni, normalment de base agrària, que es transmet de generació en generació en el si del llinatge familiar) i explicant-ne l’origen (són resultat de la consolidació del mas durant l’edat mitjana, entès com a unitat d’explotació econòmica).
El ponent va enumerar la documentació que podem trobar en un fons patrimonial: compravendes, donacions i permutes, testaments, capítols matrimonials, llibres de comptes, llibres de collita, àpoques (factures), processos judicials... i la que va qualificar de “més divertida”, la vinculada a l’activitat dels membres de la família: correspondència, dietaris, dibuixos i exercicis escolars, fotos..., així com l’aliena a la família, la d’institucions públiques, gremis, entitats...., entre la qual podem trobar “tresors que no esperaves”.
Magrins va preguntar als assistents per què les famílies guardaven tota aquesta documentació al llarg dels anys: “per si de cas” i, sobretot, pel valor jurídic, en cas de presentar-se algun litigi en què calgués demostrar la propietat. El darrer terç del segle XIX, la creació del Registre de la Propietat va acabar amb aquesta necessitat i moltes famílies, a partir dels anys 80-90, van cedir els seus fons patrimonials als arxius municipals.
És el cas dels vuit fons patrimonials custodiats per l’arxiu granollerí (AMGr), a partir dels quals el ponent va proposar diferents línies d’investigació, sempre amb el fil conductor local i a l’entorn de temes com l’urbanisme, la gestió de l’aigua, Palou, el carlisme, la dona, la cultura, la medicina i la cuina.
Descobertes com la de l’historiador Jaume Dantí de les places porxades que hi havia al centre del Granollers medieval i modern, a partir de documents del Fons Família Malàs Iglesias [2]; com era la medicina popular del segle XVIII, a partir de la relació de remeis casolans recollits al Fons Can Travé [3] o la història de la cuina, amb la llibreta de receptes de dolços del Fons Can Altimira Cladellas [4], masovers de Can Plantada de Palou, són alguns dels exemples concrets que ens donen pistes de com vivien els nostres avantpassats. Aram Magrins va apuntar aquestes i altres recerques encara pendents, i va animar tothom a anar a l’Arxiu a consultar i investigar a partir dels fons patrimonials, molt desconeguts malgrat la valuosa informació històrica que poden aportar.
Podeu consultar els vuit fons patrimonials custodiats per l’AMGr aquí [5]
