De l’1 al 7 d’octubre, quatre defensores dels drets humans visitaran la ciutat, en el marc de la XVI edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans. Es tracta d’una iniciativa que permet donar a conèixer la tasca de lespersones que defensen els drets humans arreu del món —drets mediambientals, de les persones migrants i refugiades, de les dones, de les persones indígenes i del col·lectiu LGTBIQ+—, conscienciant la ciutadania i fomentant xarxes de suport.
L’Ajuntament de Granollers, a través de Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau, participa en aquest projecte des del 2014 i, en aquesta XVI edició, rebrà la visita de quatre persones defensores dels drets humans per visibilitzar, i donar suport i defensar la lluita de les persones defensores de drets humans i denunciar la persecució que pateixen amb l’objectiu visibilitzar i promoure l'educació per la justícia global i la defensa dels drets humans.
A Granollers s'organitzen tres activitats. La primera, dijous 1 d’octubre, a les 18.30 h, a la Biblioteca Roca Umbert, amb una xerrada de Zainab Saberi, defensora afganesa pel dret a la pau, que s’organitza amb la col·laboració de dues entitats de la ciutat: la Universitat Popular de Granollers i Enraonar. La xerrada es titula «Persecució i resistència: els hazares i les dones a l’Afganistan abans i durant el règim talibà», i la presentació anirà a càrrec d’Agnès Boixader, de l’entitat Enraonar.
La segona trobada serà l’endemà, divendres 2 d’octubre, a les 10 h, al Centre Vallès, amb la presència de joves del Projecte de Formació i Inserció (PFI), i anirà a càrrec de Ceshia Ubau, defensora de Nicaragua pel dret a una vida digna. Finalment, el dimecres 7 d’octubre, a les 11 h, a la Sala Petita del Teatre Auditori de Granollers, la defensora dels drets del poble sahrauí, Asria Mohamed, i la defensora dels drets civils i polítics a Sud-àfrica, Nontokozo Sedibe-Sabic, oferiran una xerrada a alumnes de 1r de batxillerat d’Humanitats i Ciències Socials de la ciutat. La presentació anirà a càrrec de la periodista Imma Juncà.
Les defensores dels drets humans que visiten Granollers
Zainab Saberi. Dret a la pau (Afganistan)
Va néixer a l’Afganistan, però ha viscut gran part de la seva vida a l’Iran. Llicenciada en Dret per la Universitat Gawharshad i màster en Dret Penal per la Universitat Internacional Imam Khomeini a l’Iran, ara viu instal·lada a Barcelona en el marc del programa Escriptor Acollit del PEN Català. Implicada des de ben jove en projectes humanitaris i en la defensa dels drets de les dones i de la minoria hazara, a la qual pertany, va haver de fugir de l’Afganistan quan els talibans van tornar al poder.
Ceshia Ubau. Pel dret a una vida digna (Nicaragua)
És cantautora i psicòloga especialitzada en abusos sexuals. Provinent de Nicaragua i exiliada a l’Estat espanyol, va néixer al si d’una família camperola i va començar a tenir curiositat per la música mentre escoltava la seva àvia materna inventar-se lletres d’himnes religiosos. La seva àvia va ser una dona humil que no va poder educar-se perquè, com a germana gran, va haver de cuidar els seus germans i, més tard, com a mare, ho va haver de fer amb els seus propis fills.
Asria Mohamed. Drets del poble sahrauí (Sàhara Occidental)
Va néixer i créixer als campaments de refugiats sahrauís a Algèria. Periodista i artista, actualment viu a Oslo (Noruega), des d’on continua treballant per la causa sahrauí a través de conferències i esdeveniments públics. La seva tasca divulgativa sobre la qüestió sahrauí a través del Comitè Noruec de Suport al Sàhara Occidental es complementa amb el treball i l’assessorament a totes aquelles persones interessades en el tema. La periodista presenta i produeix un pòdcast sobre la causa del Sàhara Occidental.
Nontokozo Sedibe-Sabic. Drets civils i polítics (Sud-àfrica)
Activista, mediadora i líder comunitària, el treball de la qual se centra en les pràctiques antiracistes i contràries a l’opressió, és fundadora i directora de l’associació Ubuntu co-create. Provinent de Sud-àfrica, concretament de Nelspruit Mpumalanga, un township de Johannesburg, i criada pels seus avis, Nontokozo va comprendre des de nena el significat de les paraules comunitat i racisme.
