El 1963 es va inaugurar al barri de la Trinitat la Presó Provincial de Dones de Barcelona. Era la primera presó de Catalunya construïda expressament per a la reclusió de dones, ja que totes les anteriors (Amàlia, les Corts, Model) havien estat espais reaprofitats o compartits. L'estada de les dones s'hi perllonga durant vint anys, fins que a finals del 1983 la Trinitat es va destinar a presó d’homes joves i les dones van ser reubicades a l’antic reformatori de menors de Wad-Ras.

Rere els murs de la Trinitat van fer estada forçosa milers de preses comunes, acusades de delictes contra la propietat o la moral, doblement castigades per la seva condició de dones i la seva pobresa majoritària. També uns centenars de preses polítiques: joves estudiants i treballadores que s’havien manifestat contra la dictadura o formaven part dels moviments i grups d'oposició. I per vigilar-les a totes, una vintena de religioses, les Cruzadas Evangélicas, que amb mà de ferro adoctrinaven i reprimien les preses amb el catecisme com a flagell. En aquesta obra, el primer estudi monogràfic sobre la presó, se n’analitza la cronologia i s’aprofundeix en els esdeveniments principals que hi van tenir lloc i els col·lectius que hi van prendre part. Així mateix, s'hi dóna veu a una quarantena de dones que van viure i patir la presó com a preses polítiques, comunes, funcionàries i advocades. Història i memòria sobre una presó i unes dones, majoritàriament ignorades, que ara veuen per fi la llum. El llibre Trinitat. La presó de dones ignorada 1963-1983, editat pel Memorial Democràtic és fruit d’una recerca de César Lorenzo Rubio i Carlota Falgueras i Marsal, impulsada també pel Memorial Democràtic.