Investigant els límits de la seva llegibilitat, Éric Rondepierre va revelar la bellesa de la imatge liminal, situada en el llindar de la seva desaparició. L’artista va explorar i retenir «els punts cecs del cinema», com ell mateix els va anomenar: el fotograma que es perd en el flux de la imatge en moviment. És en aquest espai on textos, rostres i abstraccions es fonen en un llenguatge visual fascinant, el de l’instant perdut.
El seu extens treball ofereix una visió estimulant sobre les possibilitats de l’apropiació a partir del fragment aïllat i congelat, i de la sorpresa d’una bellesa oculta: la de l’accident, el trànsit o l’error. En aquest sentit, Rondepierre es revela com un singular arqueòleg mediàtic, algú que explica el present a partir de les restes del passat i que cultiva, en aquestes ruïnes de l’audiovisual, un art per al futur.
Web: https://festivalpanoramic.cat/project/eric-rondepierre-lart-de-la-descomposicio/ [3]