A les darreres dècades, s'ha estès una identificació simplista del carlisme amb el franquisme, obviant que, fins i tot a la postguerra, ja van existir sectors importants del legitimisme enfrontats al règim de Franco. Aquesta oposició es va intensificar durant els anys seixanta del segle passat i es va aguditzar al final de la dictadura, un període en què el Partit Carlista va jugar també un paper rellevant per aconseguir l'anhelada unitat de les forces antifranquistes.

Des de posicions federalistes i autogestionàries, el seu compromís polític es va fer notar en el moviment estudiantil, obrer i veïnal, de manera especial a Navarra, algunes zones del País Valencià, Catalunya, Aragó i Andalusia, on encara conservava suport popular. Aquest carlisme antifranquista va arribar a comptar amb grups armats per combatre la dictadura i va protagonitzar situacions de gran violència, com va passar en enfrontar-se amb la policia el 22 de desembre de 1968 a Pamplona o durant l'acte de Montejurra del 1969, considerat per la premsa internacional la manifestació més gran contra Franco des de la Guerra Civil.

Partint d'un centenar de testimonis personals i l'aportació d'un material gràfic valuós, Manuel Martorell rescata aquest important segment de la nostra història contemporània quan estava a punt de caure en l'oblit.