En els darrers cinquanta anys s'ha produït a l'Estat espanyol un miler llarg d'assassinats per raons polítiques. La majoria d'aquestes morts han estat causades per ETA, els GRAPO i altres grups de signe divers, si bé una gran quantitat han correspost als aparells de l'Estat o organitzacions que han actuat en el marc de la guerra bruta, tant a les acaballes del franquisme, els set anys de l'anomenada Transició a la democràcia com a l'actual període iniciat arran dels Pactes de la Moncloa. També els atemptats gihadistes de 1995, 2004 i 2017, i els assassinats comesos per bandes feixistes o individus que operaven per lliure, han deixat un panorama devastador que ha dut la societat a normalitzar el crim com a part inherent de la vida col·lectiva. A més de les víctimes mortals, aquests episodis han causat un retaule de víctimes indirectes: els seus familiars. Els testimonis recollits en aquest llibre ens parlen del periple viscut, però també del procés que els ha dut a implicar-se en iniciatives a favor de la veritat, la justícia i la reparació. Constitueixen un exemple d'apoderament i coratge, alhora que un mirall perquè la societat faci memòria i no oblidi el que ha significat la violència a l'Estat espanyol des del tardofranquisme fins a l'actualitat.

A través del relat serè, punyent i a voltes colpidor, ens apropem a la necessitat de treballar per una societat més humana on cap drama similar no torni a ocórrer mai més.