Llargmetratge de no ficció escrit per Laia Manresa, amb fotografia de Lucía Venero, i música original de Filastine. Durada: 94 minuts.
En desestimar el cas d’Idrissa Diallo i bloquejar tot accés al seu expedient policial, el sistema legal espanyol ha fet gairebé impossible investigar per què i com va ser possible la mort d’un jove guineà de vint-i-un anys en un centre de detenció d’estrangers a Barcelona. L’Estat espanyol ni tan sols no es va molestar a informar la família sobre la seva defunció. Va ser enterrat en un nínxol anònim a Barcelona.
Sense ni tan sols una fotografia de la víctima, l’equip d’Idrissa, crònica d’una mort qualsevol engega un dispositiu d’investigació i mobilització social a la recerca de la justícia que l’Estat espanyol ha eludit: trobar el cos d’Idrissa i la seva família i descobrir què va ocórrer aquella nit en una cel·la del polèmic centre de detenció.