No es tracta d´inventar res, es tracta d´emocionar?. Ho diuen GRUSHENKA al seu compte de bandcamp. I això és exactament el que fa aquesta jove formació de Parets del Vallès. Indie pop de traços onírics i textura sorollista. Diguin-li shoegaze, dream pop o com vostès vulguin. No s´inventen res, però emocionen. I molt. Com LAS RUINAS, un trio barceloní que ha editat tres discos i s´ha passejat per tota mena d´escenaris i festivals, sempre posant-se crítica i públic a la butxaca. El seu secret és un incontestable arsenal de dards de precisió. Comprimits de punk vitamínic que tant poden beure de l´esperit del 77 com dels primers Planetas. I lletres que retraten amb ironia i bon humor l´absurditat dels temps actuals. Si no s´ho creuen, escoltin “Cerveza beer”, l´antihimne definitiu de la Barcelona de disseny -amb permís de “Barcelona no sona”, dels seus amics Liannallull-. I perquè també ens emocionen sense necessitat d´inventar-se res, completen el cartell els mataronins STEPMOTHER. Indie folk sense maquillatge, cançons despullades i un inconfusible regust casolà. Versionen a Eels, The National i Bigott, tenen un repertori propi que no admet cap discussió i la gent de Radio 3 els ha requerit per diverses falques promocionals. S´ho pensen perdre? (Oriol S.)