Plagues i animals no desitjables

En aquest apartat trobareu el que coneixem com a plagues (rates, paneroles, mosquits, vespa asiàtica, etc.) i d'altres animals que, sense estar catalogats així, causen molèsties o un perjudici a les persones o a l'entorn (com és el cas dels coloms o les cotorres).

+
Font: Departament de territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Plagues (rosegadors, paneroles, insectes)

Es considera una plaga el conjunt dels éssers vius que, en un lloc determinat, pot causar molèsties, perjudicis o problemes sanitaris o econòmics a les persones. Aquest concepte de plaga té en compte no només l'espècie, sinó també la seva població i el lloc on es troba.

L'Ajuntament té la responsabilitat de controlar les plagues als edificis i equipaments de titularitat o gestió municipal i a la via pública (clavegueram). La metodologia es basa en els principis de la lluita integrada: fent un seguiment continuat i adaptant les mesures que s'han de prendre a cada cas concret. Alhora, es vetlla perquè en els espais de titularitat privada no es desenvolupi cap plaga que pugui afectar la salubritat del lloc o crear molèsties entre la ciutadania.

No ens fem càrrec del control de les plagues que afecten llocs privats. En aquest cas, facilitem la informació de com actuar.

 

Què s'ha de fer si...

 

Veieu rates o algun cau en un espai públic

Les rates viuen sobretot al clavegueram i a túnels que fan en el subsòl. En determinades situacions en que es veu afectat el seu hàbitat, com ara obres o moments de forta pluja, se'n poden veure a l'exterior 

La presència d'un cau indica que en aquest lloc les rates hi tenen activitat.

Si veieu rates en un entorn o detecteu algun cau, feu un avís a l'OAC 93 842 66 10. Farem un reforç de desratització en aquest lloc. 

Veieu paneroles a la via pública

En el clavegueram hi pot haver, l'anomenada panerola negra (Blatta orientalis) que a vegades pot afectar edificis, especialment els primer pisos i els soterranis.

El Servei de Salut Pública s'ocupa del seu control. En cas que en veieu a la via pública, feu un avís a través de l'OAC i ens encarregarem de reforçar el control a la zona.

Si el vostre domicili o la comunitat de veïns està afectat de paneroles

La panerola rossa o panerola del cafè (Blatella germanica) és la plaga més comuna en els domicilis.

Dependent del grau d'afectació de la plaga, per combatre-la pot ser suficient fer una bona neteja de tots els racons dels llocs on estan instal·lades i aplicar algun producte d'ús domèstic, o pot ser necessària l'ajuda d'un professional autoritzat (a través del Registre d'Establiments i Serveis podeu accedir al llistat d'empreses autoritzades). Al document adjunt trobareu les mesures preventives que es poden prendre per a evitar la plaga i què s'ha de tenir en compte si es contracta el servei d'una empresa especialitzada per combatre-la.

La millor manera per combatre-les és prevenir que s'instal·lin: mantenint els desguassos tapats, mantenint en bon estat les connexions a la claveguera, segellant les escletxes i esquerdes, etc.

 

L'Ajuntament fa el control de plagues en la xarxa de clavegueram i els edificis de responsabilitat municipal, NO en domicilis particulars o comunitats de veïnatge. En el cas dels establiments alimentaris, vetllem perquè tinguin un programa de control de plagues.

Mosquits

Al mosquit comú (en realitat són diverses espècies) que ha conviscut des de sempre amb nosaltres, des de fa uns anys se li ha afegit l'anomenat mosquit tigre (Aedes albopictus).

La mida del mosquit comú i el tigre és molt semblant i a ull nu és difícil diferenciar-los. Les característiques del seu hàbitat originari (forats dels arbres) li ha permès que aquí s'hagi adaptat a criar en qualsevol petit recipient que pugui contenir una mica d'aigua (els plats dels testos de les plantes, una joguina o un recipient oblidats a l'exterior, preses de reg on s'acumula aigua, etc.); cria, per tant, en el nostre entorn més immediat.

La diversitat dels espais on cria fa que sigui inviable fer tractaments larvicides que, a més, tenen una durada molt limitada. La millor manera per combatre'ls és prevenir la seva aparició.

Informació d'utilitat. (Recomanacions per a la prevenció del mosquit tigre).

En l'àmbit domèstic, i contra els adults, qualsevol repel·lent o producte contra el mosquit comú és també efectiu pel mosquit tigre. 

 

Vespa velutina o asiàtica

 

La Vespa velutina o vespa asiàtica, és una espècie invasora procedent del sud-est asiàtic i de mida semblant a la vespa xana (autòctona Vespa cabro). La seva presència ha comportat una sèrie d’efectes negatius com:

  • Efecte sobre l’apicultura, ja que aquesta vespa depreda les abelles que integren les arnes, afectant a la producció de mel, cera i altres productes apícoles.

  • Efecte indirecte sobre la fauna autòctona, doncs es tracta d’un nou depredador que te efecte sobre espècies invertebrades autòctones.

  • Efectes indirectes sobre les plantes conreades i la flora silvestre, atès que depreda abelles i altres insectes que participen en la pol·linització (tot i que ella molt secundàriament també ho fa com altres vespes).

Aquesta espècie invasora es va detectar per primer cop a Catalunya l’any 2011, provinent de França que és on va arribar de forma accidental. Tot i que la vespa asiàtica es va començar a trobar al Vallès Oriental l’any 2016, no és fins l’any 2018 que es van reportar els primers casos a Granollers. Aquest insecte ha trobat a Europa un espai ideal, afavorit pel clima i perquè té encara pocs enemics naturals, la qual cosa que es reprodueixi i es dispersi ràpidament.

Des del servei de salut pública es realitzen les següents actuacions:

  • Atenció d’avisos amb valoració de la situació per realitzar les actuacions oportunes

  • Retirada de nius actius

  • Cens d’avisos rebuts per monitoritzar l’evolució d’aquesta espècie al nostre municipi

  • Captura de reïnes en períodes d’hibernació per reduir la presència de nius en les èpoques de reproducció.

Quins riscos per la salut pot suposar la vespa velutina?

  • No suposa un risc més elevat que el de les vespes autòctones.

  • No són més agressives que les vespes autòctones, només ataquen si es troben amenaçades.

  • El tipus de verí que transmeten amb la picada és pràcticament igual al de les vespes autòctones i, per tant, la seva picada no és més perillosa.

  • Si ens piquen, els símptomes són els mateixos que els d’una vespa autòctona, amb dolor i inflamació a la zona.

  • La manipulació o acció sobre els nius si que suposen un risc molt gran al poder ser atacat per moltes vespes a la vegada.

Com es poden diferenciar les vespes asiàtiques de les autòctones?

  • La vespa asiàtica és pràcticament tota negra i només te una ratlla groga al quart segment de l’abdomen.

  • És la única que te les potes fosques al principi i grogues al final.

     

Com són els nius i on els trobem?

Els nius de vespa asiàtica es poden trobar, normalment, en les branques més altes dels arbres i també en construccions o entre matolls. Acostumen a aprofitar les valls fluvials i els arbres de la ribera com a via natural per expandir-se.

La vespa velutina construeix normalment dos nius, primari i secundari (aquest pot ser de grans dimensions). Es poden diferenciar d’altres nius per l’aspecte, que sembla de paper mastegat i també perquè presenten un sol orifici petit i lateral de sortida.

Normalment els nius es detecten a la tardor, qual els arbres perden la fulla i es fan visibles, però hi són des de la primavera/estiu.

És important tenir en compte que durant l’hivern, amb l’arribada del fred, el niu queda buit perquè les vespes obreres moren i les reïnes marxen per hivernar.

Mai hem de manipular un niu secundari si no estem segurs de que ja es morta la colònia.

 

Com és el seu cicle biològic i alimentació?

Els períodes d’aparició poden variar anualment depenen de les condicions climàtiques, però normalment el mes de MARÇ les femelles surten de la seva hibernació i construeixen un petit niu inicial (primari o embrionari), de la mida d’una taronja, en llocs protegits a edificis, magatzems, porxos i altres construccions.

El mes de MAIG apareixen les primeres obreres, les quals fabriquen un nou niu (secundari) en una nova ubicació, en aquests nius poden acumular uns quants milers de vespes obreres.

Durant la tardor la reina produeix vespes reines (fins a 200), que fundaran noves colònies l’any següent. És en aquest moment, que les vespes abandonen el niu, que queda buit a l’hivern. És important tenir en compte que durant l’hivern la colònia de vespes s'extingeix, atès que quan comença el fred, les vespes obreres moren, així com un elevat % de les reines.

En quant a l’alimentació, els adults s’alimenten de líquids dolços i de fruita madura i les larves s’alimenten d’insectes, sobretot abelles, que són capturats pels adults i transportats als nius.

Així mateix, les larves produeixen unes substàncies energètiques que mengen les vespes adultes via boca-boca i que són indispensables per elles.

Què s’ha de fer si...

Si detecteu un niu de vespa asiàtica al municipi:

  • És molt important poder actuar sobre els nius primaris, que són de mida més petita i color marronós. Aquests es poden trobar en cornises de teulades, de porxos, de balcons, etc. Per tant, és important revisar aquests espais de forma periòdica.

  • Si es detecta un niu, cal actuar amb prudència i no apropar-se a ell (mantenir una distància mínima de 5 metres), per evitar una possible picada.

  • No manipuleu mai un niu secundari.

  • En cas de detecció d’un niu (primari o secundari), podeu posar-vos en contacte amb el Servei de Salut Pública de l’Ajuntament pels següents mitjans:

 

Un cop rebem l’avís amb la localització exacta del niu i les dades de contacte, l’empresa de control de plagues realitzarà una inspecció al niu per decidit, a partir de criteris tècnics, la necessitat o no de retirar-lo.

 

Si rebeu una picada de vespa asiàtica

  • Extraieu el fibló. Si feu servir les pinces, procureu no enfonsar-lo encara més ni escampar el verí de l'insecte.

  • Renteu bé la zona afectada amb aigua i un sabó neutre.

  • Apliqueu-hi una gasa o roba neta amarada amb aigua freda.

  • Podeu aplicar un preparat farmacèutic a base d'amoníac, o bé fred (gel), sobre la picada.

  • En cas de picada a l'interior de la boca, doneu a la víctima gel per llepar o petits glops d'aigua freda.

  • No rasqueu ni fregueu la zona afectada.

  • En casos greus, els serveis sanitaris d'emergències poden administrar l'antídot corresponent, si està indicat, i traslladar la víctima a un centre sanitari, vigilant-li les constants vitals.

Font: https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/p/primers_auxilis/picades_i_mossegades/

 

Més informació:

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/especies_exotiques_invasores/llista-especies/llista-especies-catalogades/artropodes-no-crustacis/vespa-asiatica-vespa-xinesa/

 

 Aus urbanes

Les condicions especials que es donen a l'àmbit urbà, fan que a vegades es trenqui l'equilibri amb determinades espècies, com són les aus urbanes. Aquestes aus no tenen gaires depredadors al medi urbà i tenen aliment en abundància. Les condicions especials que es donen a l’àmbit urbà fan que trobin espais per criar i viure i que utilitzin tàctiques com apropar-se a les persones per demanar aliment, el que facilita que algunes persones gaudeixin alimentant-los.

Els problemes que ocasionen en determinats llocs fa que des del Servei de Salut Pública i Consum s'hagin de dur a terme mesures de control destinades evitar les molèsties a la ciutadania, els efectes nocius per a la salut que poden ocasionar i la degradació de l'entorn.

Les dues espècies d’aus urbanes que actualment es troben sota control a Granollers són els coloms, les tórtores i la cotorra argentina (espècie exòtica invasora).

 

Els coloms

Els coloms són les aus urbanes més abundants al municipi. El seu creixement descontrolat i la concentració en determinats espais fa que es converteixin en una molèstia, provocant amb els seus excrements insalubritat en espais públics, deteriorant el mobiliari urbà i embrutant edificis i carrers.

Així mateix, la sobrepoblació de coloms pot arribar a causar un problema de salut pública atès que algunes aus poden ser portadores de malalties potencialment transmissibles als humans.

Les actuacions del Servei de salut pública pel control de la població de coloms consisteixen en:

  • Recomanacions personalitzades sobre les mesures a prendre per evitar el niament o la presència de coloms en un edifici.

  • Recomanacions per evitar l’alimentació sistemàtica de coloms, que comporta la concentració en determinats moments del dia i en determinants punt d’un nombre important d’aus.

  • Requeriments als propietaris d’edificis perquè tanquin obertures per evitar els els coloms niïn a l’interior.

  • Captura d’exemplars a través de gàbies trampa en llocs on la presència de coloms constitueix un problema.

  • Retirada de nius i ous.

L'alimentació de coloms en espais públics o privats NO està permesa, pels efectes que té en la població aquestes aus i en l'entorn, i pot ser sancionada amb una multa.

Informació d’interès

https://www.diba.cat/documents/713456/970677/D%C3%ADptic+Coloms+en+l%27%C3%A0mbit+urb%C3%A0/35217839-9040-4b41-9d14-cd7f5256acc3

 

Què s’ha de fer si...

En l'edifici on viviu hi nien els coloms

Poseu-vos en contacte amb el Servei de Salut Pública i personal tècnic visitarà el lloc per determinar quines mesures concretes podeu prendre.

En l'entorn on viviu hi ha una població important de coloms

Comuniqueu-ho al Servei de Salut Pública. Personal tècnic comprovarà si en l'entorn hi ha algun punt de niament, quines mesures es poden prendre i si és adient fer una captura d'exemplars.

 

La cotorra argentina

La cotorreta de pit gris o cotorra argentina (Miopsitta monachus), és una espècie al·lòctona invasora, de la família dels psitàcids, que s’ha estès pel litoral català i el conjunt del litoral mediterrani els les últimes dècades. Degut a l’evolució de les seves poblacions, i als efectes que produeix, negatius, sobre la biodiversitat autòctona i sobre la societat, s’ha inclòs dins del nou decret estatal del catàleg d’espècies invasores (RD 630/2013, https://www.boe.es/buscar/pdf/2013/BOE-A-2013-8565-consolidado.pdf). Les espècies incloses en aquest decret, són objecte de prohibicions, limitacions en la tinença i maneig, i les diferents comunitats han de marcar objectius i accions concretes pe seu control i eradicació.

 

El servei de salut pública realitza actuacions de control sobre la població de cotorra argentina al municipi, amb quatre eixos d’actuació:

  • Censos i control de l’estat de la població. Nombre d’exemplars totals, reproductors i colònies de cria.

  • Control de nius i de parelles reproductores. Captures en niu.

  • Control d’exemplars no reproductors. Captures al medi urbà.

  • Atenció ciutadana, gestió de queixes.

 

Què heu de fer si...

Si detecteu nius de cotorra argentina o teniu molèsties a casa vostra pel soroll que fan, poseu-vos en contacte amb el Servei de Salut Pública:

 

Amb les dades aportades, personal tècnic visitarà el lloc per valorar la situació i determinar quines mesures concretes que es poden prendre.

 

Més informació:

http://mediambient.gencat.cat/es/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/especies_exotiques_invasores/llista-especies/llista-especies-catalogades/ocells/cotorra-de-pit-gris/index.html