Coincidint amb les obres de peatonalització del centre històric de Granollers s'ha trobat una torre de tambor atalussat corresponent a l’angle NE de la muralla medieval de Granollers. Aquesta torre té la particularitat que es troba exactament en un dels angles de la muralla, fet que no es dóna almenys que es tingui constància històrica o arqueològica en cap altre cantonada de la muralla, si bé hi ha referències documentals d’alguna torre rodona en altres indrets, que de moment no s’han constatat arqueològicament.
Difícil de datar
La troballa és difícil de datar, ja que si bé, per una banda, algunes referències històriques fan pensar en la coetanietat amb la muralla medieval, d’altres, sobretot per la ubicació i la manufactura, inclinen a pensar que podria ser un reforçament de les defenses durant la Primera Guerra Carlina, ja sigui aprofitant-ne una de preexistent o bé feta de nova planta per protegir aquell angle de la muralla.
A partir d'ara es continuaran els estudis arqueològics de la troballa que conviuran amb les obres que formen part del projecte de peatonalització del centre de la ciutat, que inclouen, en el sector de la plaça de Maluquer i Salvador, el soterrament d’una estació transformadora d’electricitat. Per aquesta raó i ateses les informacions de la documentació històrica, s’està fent un control i excavació arqueològica, per tenir un registre arqueològic més acurat científicament per documentar amb més precisió les informacions que es troben en els textos històrics.
Referències històriques sobre la troballa:
(Extret de La topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Estudi inèdit del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local i Ajuntament de Granollers, setembre 2006)
Així, en el registre d’ingressos del Clavari del 1532 (Tresoreria municipal), en el qual s’esmenten els sectors del fossat dels que s’extrauran fems per a la seva venda, apareix el tram del portal de Corró fins a la torre rodona.Més endavant, el 1775, en un llevador de censos del Marquès de Barberà, s’esmenta una pallissa o celler situat prop de la torre rodona. Finalment, quan el 1836 es redacta, per ordre del Capità General de Catalunya, un informe sobre les defenses de Granollers, es diu que la muralla de la població era de mamposteria almenado con pequeños torreones circulares y cuadrados.
Aquesta referència podria fer pensar que el nombre de torres circulars era major del que es pensava originàriament. D’altra banda, en un plànol de Granollers datat del 1855 i en un altre de 1846 i conservat a la Biblioteca de Can Pedrals, apareix dibuixada una torre rodona en la cantonada nord-est de la muralla, just en el tram que va ser enderrocat uns anys més tard per tal d’ampliar la plaça del Bestiar (actual plaça de Maluquer i Salvador). De tota manera, en aquest mateix plànol apareixen altres punts rodons similars en alguns indrets de la població que sobrepassen el recinte murat i en canvi no hi apareixen les torres quadrades.
El 1859, l’Ajuntament de Granollers demana autorització a la Diputació, per tal de poder enderrocar el tram de muralla i la torre (possiblement la torre rodona esmentada en la documentació almenys des del segle XVI), que es trobaven en la zona de la plaça del Bestiar, a fi de guanyar l’espai de la muralla i del corredor per al mercat d’animals vius, que tradicionalment s’hi celebrava i que havia vist reduïda la seva extensió per la construcció de la nova carretera provincial (actual carrer d’Anselm Clavé). Els treballs no es van portar a terme fins al mes de febrer de 1859, i les pedres de l’enderroc es van aprofitar en part per a unes obres que calia dur a terme a l’Hospital dels Caputxins de Granollers. Això pot fer pensar que aquestes referències corresponguin a torres de fortificacions més modernes, potser relacionables amb els treballs de reforçament de les defenses de Granollers que es van dur a terme en el marc de la Primera Guerra Carlina.