Erugues de la processionària: consells de prevenció en cas de trobar-ne

Cal evitar el contacte amb l’eruga, tant de persones com d’animals domèstics

20 de Març 2019
+
Erugues d’últim estadi fent la processó (Departament de Territori i Sostenibilitat)

Amb l’inici del bon temps és freqüent veure fileres d’erugues processionàries en entorns on hi ha pins o cedres. Aquestes erugues són les larves d’una papallona que viu en boscos autòctons de pins. La processionària del pi és fàcilment identificable per la presència de les típiques bosses blanques a les branques. 

Les papallones d’aquesta espècie neixen a l’estiu i ponen els ous al capdamunt dels arbres. Les erugues, quan neixen, s’alimenten primer de les agulles dels pins i al final de l’hivern baixen a terra per buscar un indret on enterrar-se i construir el capoll per fer la crisalidació, que les convertirà en papallones. A conseqüència de les condicions climàtiques i de la modificació de l’entorn que fan els humans es trenca l’equilibri i aquest insecte esdevé plaga.

A banda dels efectes que produeixen sobre els arbres, un dels problemes principals és sobre la salut. Les erugues tenen uns pèls de color taronja que són urticants i poden produir reaccions al·lèrgiques si s’hi entra en contacte. Cal tenir molta cura si afecten els ulls (ja sigui, per exemple, perquè ens freguem els ulls amb les mans). Si es detecta aquesta simptomatologia és recomanable anar al metge de capçalera perquè valori quin és el millor tractament. Aquests pèls també poden ser alliberats sense que hi hagi hagut contacte perquè passen a l’aire i poden arribar a la pell de persones i animals.

S’ha de tenir atenció especial amb els gossos: s’hi poden acostar per curiositat i tocar-les amb el musell o xafar-les amb les potes i després llepar-se. Les conseqüències poden ser greus. Es pot sospitar que hi han tingut contacte si se senten més nerviosos del que és habitual, si bavegen més del compte o si es rasquen la cara i ulls amb les potes o contra el terra. També poden patir vòmits, presentar una coloració blavosa de llavis i llengua i tenir dificultats respiratòries. És recomanable rentar la part afectada amb aigua tèbia, sense fregar, i consultar immediatament a un servei veterinari, especialment si s’ha afectat la llengua o l’interior de la boca o se n’han menjat alguna.

Recordeu:

- No toqueu les erugues ni les molesteu (en aquestes situacions alliberen els pèls urticants). 

- Sempre que sigui possible, eviteu els entorns que estan afectats d’erugues processionàries, en especial si hi aneu amb un gos.

- Davant de qualsevol símptoma, consulteu els serveis mèdics o veterinaris.