+El Museu de Granollers ha inaugurat l'exposició “Antoni Cumella. De la formulació a l'obra”, l'any que es commemora el centenari del naixement d'aquest gran ceramista granollerí.
L'art d'Antoni Cumella es va manifestar en diferents pràctiques artístiques. La forta personalitat i singularitat del seu llenguatge es fa evident des dels gerros a les escultures, des de les plaques als murals. Però les peces de torn són el nucli i l'origen del procés creatiu de l'artista, punt de partida que no deixarà mai.
L'exposició mostra el procés creatiu de la peça de torn, s'atura en les formes, en els colors, en les textures i en les boques, descriu tècniques i procediments i insereix comentaris de les obres. La mostra presenta només una petita part de la gran producció de les peces de torn de l'artista.
Antoni Cumella va desenvolupar una idea-obra a través d'una formulació matèrica, d'una transformació formal i de l'aplicació d'un esmalt. Els gerros de Cumella són objectes tridimensionals purs, sense funcionalitat: formes que són volums escultòrics, cadascun amb una identitat i amb una singularitat pròpia, per esdevenir peces úniques i irrepetibles.
No hi ha una formulació exacta: hi ha maneres de fer, un procés creatiu. Cumella va ser un perseguidor de formes i un gran formulador químic. Artista de laboratori, recercador constant de cromatismes, provatura rere provatura, Cumella va voler anar més enllà, a la vegada que insistia en el camí traçat.
Antoni Cumella s'insereix de ple en les avantguardes de postguerra del nostre país. La seva obra se suma al corrent informalista en el tractament del gest, del traç i de les textures.
Antoni Cumella i Serret (Granollers, 1913–1985)
Cumella fou un artista implicat en el seu context històric i cultural. Va ser el que en podríem dir fill de la República. La Guerra Civil el va fer retornar de París, deixant la borsa d'estudis de la Generalitat de Catalunya. Aquell mateix any, 1936, va obtenir el primer premi de la Triennal de Milà.
De retorn del front d'Aragó, i després del seu empresonament en un camp de concentració, Cumella va reprendre, en una postguerra àrida i plena de dificultats, la seva activitat artística. Tot i així, va obtenir de nou la medalla d'or de la Triennal de Milà de l'any 1951 i també la del 1957; i el premi de la II Biennal Hispanoamericana de Arte a l’Havana, l’any 1954. Cumella es va implicar personalment en diverses iniciatives culturals, com ara l’impuls a la Semana de Arte Moderno, el 1954.
Quatre anys més tard va participar en les primeres iniciatives per a la construcció del Museu d‘Art Contemporani de Barcelona, i el 1959, amb la participació d’Alexandre Cirici, Cumella va impulsar i organitzar el Premi Granollers de Pintura, que va tenir sis convocatòries, fins al 1964. El 1959 va formar part de la junta de l’Associació d’Artistes Actuals de Barcelona, des de la qual va presidir el III Saló de Maig, creat per donar cabuda a moviments artístics renovadors i com a alternativa als salons oficials.
El 1971, Cumella va formar part del jurat de la primera edició del Concurs d’Art Jove a Granollers, fonamental en la consolidació de l’art conceptual a Catalunya.
A mitjan dels anys cinquanta Cumella va exposar a diferents ciutats europees -Granollers, Barcelona, Bonn, Milà, Lausana, Zuric , Madrid, Colònia, Bilbao, Munic, Hamburg, entre d'altres-, així com en ciutats d'altres continents, com Nova York. Va merèixer diversos reconeixements internacionals i les seves obres han estat exposades i es troben en diferents museus del món.
Al final de la seva vida, Cumella va rebre nombrosos reconeixements, entre els més importants hi trobem la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la medalla d’or del FAD i el seu nomenament com a Fill Predilecte de la Ciutat de Granollers.