El Premi ICIP Constructors de Pau l’ha rebut, en nom del col·lectiu,Pepe Beunza, el primer objector per raons ideològiques de l’Estat espanyol, l’any 1971, acompanyat de quatre representants més del moviment: Jordi Agulló, que va ser el segon objector de consciència; Jaume Llansó, insubmís; Ramon Panyella, president del Moviment per la Pau – l’antiga Associació d’Objectors de Consciència; i Martí Olivella, membre del primer grup d’objectors de Can Serra.L’acte ha comptat també amb la intervenció del professor de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona, José Luis Gordillo, que ha definit Beunza com el ‘patriarca’ Núria de Gispert, ha felicitat el col·lectiu d’objectors i insubmisos pels anys de lluita i ha destacat ‘el coratge, la generositat i la coherència –de Pepe Beunza- al servei d’una causa justa’, tot recordant que arran de la seva acció va patir dos consells de guerra, 15 mesos de presó i 18 mesos més en un batalló disciplinari del Sàhara Occidental.
L’acte ha comptat també amb la intervenció del professor de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona, José Luis Gordillo, que ha definit Beunza com el ‘patriarca’del moviment d’objectors i insubmisos. En la seva glossa, Gordillo ha destacat ‘les importantíssimes aportacions del col·lectiu d’objectors i insubmisos en la cultura depau i la cultura democràtica del nostre país’. Entre aquestes aportacions, ha destacat el reconeixement al dret d’objectar al servei militar obligatori, la difusió de la cultura de pau a la societat espanyola, la contribució a la normalització de la crítica pública al’exèrcit com a institució i la consecució de l’abolició de la mili de forma estrictament noviolenta, a través de la desobediència civil.
En la clausura de l’acte, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha felicitat el col·lectiu d’objectors i insubmisos pels anys de lluita i ha destacat ‘el coratge, la generositat i la coherència –de Pepe Beunza- al servei d’una causa justa’, tot recordant que arran de la seva acció va patir dos consells de guerra, 15 mesos de presó i 18 mesos més en un batalló disciplinari del Sàhara Occidental.