355.000 € invertits per condicionar el Parc Municipal Torras Villà

S'ha renovat l'enllumenat, s'hi ha posat una nova àrea de jocs infantils i dues àrees de pícnic, entre d'altres.

05 de Març 2018
+

El Parc Municipal Torras Villà ha millorat notablement els serveis i l'aspecte d'aquest gran espai verd de 21.260 m2 que compta amb més d'un centenar d'arbres d'espècies diferents. Es tracta del parc més antic de la ciutat, inaugurat el 1974 i projectat per Joan Barangé Tusquets. 

Aquest dilluns al matí s'ha fet una visita al parc per veure les principals actuacions. Així, la inversió municipal més destacada ha estat la instal·lació d'enllumenat públic del parc, que ha permès millorar els nivells lumínics i que contribuirà a l'estalvi energètic. Així, s'han substituït totes les llumeneres, tant de globus com projectors, per noves de tecnologia Led, un total de 77 punts de llum. Els nivells de llum s'adequaran i es diferenciaran en funció de si es tracta d'un camí principal o secundari, de la zona d'amfiteatre o de la zona d'esbarjo de gossos. A més, s'ha habilitat un sistema "intel·ligent" de telecontrol per ser accionat remotament alhora que servirà per parametritzar el consum energètic. Amb aquesta actuació s'aconsegueix un estalvi energètic aproximat d'un 85%, ja que no només ha disminuït la potència instal·lada, de 15,1 kW a només 5,7 kW, si no que també s'ajustaran els nivells lumínics per zones i franges horàries.

La renovació d'aquest enllumenat ha tingut un cost de 179.130,89 euros IVA inclòs i l'ha portat a terme l'empresa SECE, adjudicatària del manteniment de l'enllumenat públic. 

D'altra banda s'ha col·locat en el parc una nova àrea de jocs infantils on hi havia l'antiga pista circular de patinatge, similar a l'estructura de troncs que hi ha al parc del Lledoner. També s'han creat dues àrees de pícnic, amb 8 taules de fusta en total. Dues d'aquestes taules tenen només un banc, de manera que la pugui fer servir una persona amb cadira de rodes. També s'han substituït alguns bancs i papereres. 

A més, s'han construït dos lavabos públics a la caseta dels jardiners, que podran donar servei a entitats, escoles, etc. que organitzin activitats al parc. També  s'ha renovat el tancat de l'àrea d'esbarjo per a gossos, per un de reixat amb doble porta d'entrada.

Pel que fa a jardineria s'han substituït 8 oms que tenien risc de fractura de branques, per 21 arbres nous: mèlies, sofores, lledoners, koelreuteries i liquidàmbars, entre altres, i s'han replantat parterres de gespa (464 m2) alhora que s'hi ha instal·lat reg per aspersió en aquesta gespa.

La inversió total de la intervenció al parc ha estat de 354.130,89 euros, IVA inclòs. L'alcalde Josep Mayoral ha aprofitat la visita per avançar que la propera actuació en aquest parc es farà a les pistes d'skate, que daten de finals dels anys 80, i consistirà a tornar-les a pavimentar. A més, s'ha anunciat que el proper projecte destacat en un parc de la ciutat, després dels fets al del Lledoner i al de Torras Villà, serà al Parc del Congost. 

Els arbres urbans de Granollers ja es poden consultar des de la web municipal

A www.granollers.cat/medi-ambient (Apartat Gestió de l'arbrat urbà)i opendata.granollers.cat es pot consultar un aplicatiu que dibuixa sobre el plànol de la ciutat els arbres que hi ha a carrers i places, uns 12.000. No són la totalitat dels arbres que s'estima que té Granollers, uns 19.000, perquè no es comptabilitzen els de petits boscos i parcs. Clicant sobre cada arbre, convenientment codificat, s'obté informació del nom comú, el nom científic, el diàmetre de l'arbre i una fotografia. A més, a partir d'un cercador, podem saber, per exemple, el número d'arbres d'una determinada espècie i/o varietat. Així podem saber que el lledoner és l'arbre més comú a la ciutat, ja que se n'han comptabilitzat més d'un miler. L'aplicatiu és també una bona eina de gestió per als jardiners municipals, que són qui n'actualitzen les dades.

Tècnics municipals, de Medi Ambient i Espais Verds i de Sistemes d'Informació, han treballat aquesta eina que pretén posar en valor l'arbrat que té la ciutat. En una segona fase es preveu afegir informació addicional sobre els arbres com per exemple la quantitat de  CO2 que poden absorbir, etc.