L'Ajuntament ha urbanitzat i ordenat un espai d'uns 100 metres quadrats, en la cruïlla dels carrers de Corró i Jaume Corbera, on hi havia les antigues basses d'en Joanet, utilitzades pels regants de les hortes del barri del Lledoner i que van quedar en desús després de la urbanització del sector X. Després d'enderrocar-les es va generar un espai que ara s'ha urbanitzat i s'ha posat a disposició de la ciutadania. L'espai, amb bancs i arbres, serà especialment utilitzat per les persones que acompanyen i recullen els nens i nenes de l'Escola Bressol El Teler, situada just al davant.
L'espai s'ha pavimentat fent servir llambordes recuperades del centre històric. Compta també amb un plafó explicatiu així com una placa en el peu d'una vàlvula, en què es recorda l'arribada de l'aigua corrent a Granollers, procedent dels pous d'en Serra, ara fa un segle.
Els pous d'en Serra, garantia d'aigua corrent per al Granollers de primers de segle
El 1913, el creixent consum d'aigua potable i de la població no podia ser cobert per les mines existents. La solució es va produir quan Lluís Serra i Guàrdia va trobar en els seus terrenys de Canovelles una mina amb cabal suficient per abastir sobradament Granollers. Va ser el 1914 quan l'Ajuntament li va concedir l'autorització per instal·lar en els carrers de Granollers canonades de conducció d'aigua potable per a subministrar a particulars i per al consum públic. L'explotació del servei es va fer amb el nom de Aguas Potables del Vallés. La canalització no va evitar episodis de contaminació de l'aigua, fet que va provocar brots epidèmics entre la població. L'Ajuntament no va poder controlar-ne la potabilitat fins ben entrat el segle XX, ja que l'aigua no era de la seva propietat ni tenia mitjans adequats per analitzar-la.
