En l'estudi sobre els hàbits de compra i consum de les persones residents a Granollers s'ha fet una enquesta telefònica a 500 famílies de cinc zones diferents de la ciutat, i en el segon, sobre l'atractivitat comercial de la ciutat, una enquesta a 800 persones no residents a Granollers feta a peu de carrer en dijous, dia del mercat setmanal, i en dissabte, tots dos dies de màxima afluència de visitants. Aquests estudis donen continuïtat a d'altres d'anteriors fets el 2003 i el 2008, fet que permet analitzar l'evolució dels diferents comportaments de les famílies pel que fa als hàbits de compra i consum.
La regidora de Comerç i Turisme, Andrea Canelo, ha presentat les principals dades de l'estudi:
Es constaten com a tendències generals:
1) Granollers ha sabut retenir i disminuir, per a la majoria de subsectors comercials, la fuita de compra, malgrat el creixent augment de l'oferta comercial en el seu entorn més immediat. Cal apuntar però que un factor que ha contribuït a la reducció de la fuita de compra cap a d'altres localitats ha estat la reducció en el consum i una major concentració de la compra en els productes quotidians, alhora que han disminuït els desplaçaments per compres fora del lloc de residència.
2) El costum, proximitat, facilitat, gran varietat d'establiments i gamma de productes són els elements més ben valorats en el moment d'elegir el format comercial per fer les compres a Granollers, mentre que quan es marxa fora els granollerins cerquen els preus més baixos que li poden oferir els establiments més especialitzats i les gran superfícies.
3) Aquesta proximitat i facilitat formen part del model mixt de comerç de Granollers: amb mercat municipal i ambulant localitzats en la zona de vianants del centre, una xarxa de supermercats distribuïts al llarg de la ciutat i de botigues tradicionals i especialitzades que permeten fer gairebé totes les compres a la ciutat i en el mateix barri, i també una bona oferta de formats franquiciats que han contribuït a retenir la compra pel que fa als subsectors de la roba i el calçat.
4) Així el mercat municipal i l'ambulant han incrementat la seva quota de mercat respecte les dades de 2008 per a la compra de productes d'alimentació i la botiga tradicional per a la compra de drogueria i perfumeria en detriment, en ambdós sectors comercials, del format supermercat.
5) Les compres per altres canals com internet o correspondència, mantenen uns nivells molt baixos però, per primera vegada, apareixen per a l'adquisició de productes de lleure, cultura o esport.
6) Quan l'opció del lloc de compra és diferent del de la ciutat, la justificació dels desplaçaments és la cerca d'una oferta comercial no disponible o amb menor presència a la ciutat, tant pel que fa al format com especialment a determinades ensenyes reconegudes de grans establiments especialitzats, associats a preus més baixos i major volum d'ofertes i promocions.
7) Destacar, en aquest sentit, que les polaritats comercials de la Roca Village i Mataró Parc tenen una capacitat d'atracció dels granollerins que compren fora de la ciutat inferior al 55 %. Per contra, els establiments Decathlon n'atrauen un 90 % dels que compren aquest tipus de productes fora de la ciutat, essent el de Mollet el més visitat.
8) L'anàlisi de l'atractivitat del centre de la ciutat posa de manifest una major capacitat per atraure compradors de la resta de la comarca respecte les dades constatades anteriorment. En aquest sentit, l'ampliació de la zona de vianants del centre de la ciutat i la consolidació d'un mix comercial amb major presència d'establiments especialitzats i franquiciats d'ensenyes reconegudes s'entreveuen com a principals motius d'aquest major atractiu de la ciutat per anar-hi de compres.
9) Així, la varietat d'establiments i àmplia gamma de productes que un hi pot trobar són els principals motius per venir de compres a Granollers, essent la compra de roba i calçat la que atrau major població de fora de la ciutat. En aquest sentit, el format comercial preferit és el franquiciat, que pren rellevància respecte les dades anteriors, seguit de la botiga especialitzada i el mercat ambulant. Per contra, la botiga tradicional, el mercat municipal i el supermercat perden importància per atraure clients de fora de Granollers.
10) En darrer terme destacar la bona valoració dels clients de fora de la ciutat respecte diferents actuacions municipals que s'han fet en els darrers anys i que contribueixen a millorar i potenciar l'atractiu comercial que continua exercint la ciutat respecte les poblacions de la resta de la comarca: l'ampliació de l'illa de vianants, la neteja i la senyalització orientativa per a vianants i conductors per accedir al centre la ciutat.
En la presentació en roda de premsa l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ha explicat que les dades de l'estudi demostren que el comerç de Granollers ha resistit bé la crisi econòmica; que els granollerins són fidels a l'oferta comercial de la ciutat; i que Granollers continua essent atractiva comercialment per al conjunt de la comarca. També ha destacat que la gent de fora de la ciutat que ve a comprar de Granollers valora actuacions urbanístiques com l'ampliació de l'illa de vianants i que la ciutat està consolidant un mix comercial atractiu amb comerç tradicional i també amb establiments especialitzats i franquícies conegudes que resulta molt interessant. En conclusió, segons l'alcalde, el comerç és un dels anclatges que permeten mirar el futur de Granollers amb confiança.