La qualitat de l'aire a Granollers

Granollers es troba en una zona de protecció especial, com altres municipis, per haver superat les concentracions de partícules i òxids de nitrogen a l'aire per sobre dels valors legislats. Per això la Generalitat va aprovar un nou pla per a la millora de l'aire que respirem, 'Hortizó 2020' (ACORD GOV/127/2014, de 23 de setembre). Els mesos d'estiu es recomana estar atents als nivells d'ozó i no fer esport i esforços quan hi hagi episodis de contaminació.

La contaminació de l’aire té un important component local, així com efectes directes sobre la salut pública i el medi ambient. Des de fa anys s’estan adoptant mesures diverses —com el control de les emissions de substàncies nocives a l’atmosfera, la millora de la qualitat dels combustibles i les noves tecnologies, etc.—, que han contribuït a avançar i millorar.

Per l'abast de les causes i les repercussions dels nivells de contaminació a la ciutat es fa necessària la coordinació de les diferents administracions i agents implicats per abordar aquesta problemàtica des de totes les perspectives: científica, normativa, divulgativa i sensibilitzadora.

Consulta els mapes de qualitat de l'aire en temps real amb gràfics de les darreres 24h i darrers 14 dies sobre concentracions d'ozó, NO2 i partícules

 

Pronòstic de la qualitat de l'aire

El pronòstic a Catalunya es divideix en zones de qualitat de l'aire tal i com estableix la normativa (Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire). Aquesta predicció a Catalunya es basa en un mètode estimatiu subjectiu a partir de:

  • les mesures enregistrades a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) els dies anteriors i la seva tendència
  • el pronòstic de les condicions meteorològiques
  • els canvis previstos en les fonts d'emissió (especialment el transport terrestre)

Granollers es troba a la Zona de qualitat 2. Vallès - Baix Llobregat

El Departament de Territori i Sostenibilitat, en compliment de la Directiva 2008/50/CE (adoptada en el Reial decret 102/2011) relativa a la millora de la qualitat de l'aire, dóna informació pública dels nivells d'immissió d'ozó que superen certs llindars. La propera campanya de vigilància dels nivells d'ozó troposfèric a Catalunya s'iniciarà el dia 15 de maig i finalitzarà el dia 15 de setembre de 2014.

 

Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2020

Granollers es troba en una zona de protecció especial, a l’igual que d’altres municipis, per haver superat les concentracions de partícules en el aire (des de l'any 2006) i òxids de nitrògen (GOV/82/2012, de 31 de juliol) per sobre dels valors legislats. 

El Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire aprovat l'any 2007 tenia com a objectiu assolir els nivells de qualitat de l’aire per a les partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) i el diòxid de nitrogen (NO2) als nivells que determina la legislació europea. Per rebaixar els nivells de contaminació atmosfèrica local, s’ha d’actuar sobre els focus emissors de les zones afectades que amb caràcter general i arreu del món coincideixen amb aglomeracions urbanes econòmicament dinàmiques.

El nou Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2020  preveu actuacions ambientals addicionals per a aquestes situacions, les quals s’anomenen situacions d’episodi ambiental de contaminació. L’activació d’aquests episodis es formularà per a uns nivells de qualitat de l’aire molt llunyans dels nivells que podrien generar un risc per a la salut i, per tant, la seva activació no requerirà mesures sanitàries addicionals a les habituals.

A partir de converses a finals de l’any 2013 entre representants polítics de Granollers i Montmeló es va identificar la necessitat d'organitzar una trobada de regidors i tècnics de medi ambient per parlar de la qualitat de l'aire, un tema que afecta a una part dels municipis del Vallès Oriental. No tots els municipis disposen d’estacions de control atmosfèric o de captadors manuals i el 17 de gener responsables tècnics i polítics dels ajuntaments de Canovelles, les Franqueses del Vallès, Granollers, Lliçà de Vall, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès i la Roca del Vallès es van reunir a la seu del Consell Comarcal del Vallès Oriental per parlar sobre la problemàtica de la Qualitat de l'Aire. L’objectiu de la reunió va ser explicar l’estat de la qüestió a la resta de municipis que no en disposen a partir d’un informe tècnic presentant per l’ajuntament de Granollers.

L’experiència de Granollers, que va ser un dels primers municipis en disposar del Pla de millora l’any 2011, va posar de manifest la necessitat de coordinació entre municipis per poder abordar adequadament aquesta problemàtica d’àmbit supramunicipal, tenint en compte que la circulació i dispersió dels contaminants atmosfèrics transcendeix els límits dels termes municipals. Durant l'any 2013 i 2014 Granollers treballa juntament amb la Generalitat, la Diputació i el CSIC per identificar les prinicipals fonts de contaminació al municipi. Aquestes fonts són principalment el trànsit i els processos de combustió industrials.

En addició, i més enllà del debat en l’àmbit de la contaminació atmosfèrica, es va considerar oportú i adient disposar d’ una mesa intermunicipal de trobada per tractar temes ambientals, informar o intercanviar experiències i establir posicions comunes supralocals. En la mesa inteconmunicipal es consensua que el Consell Comarcal hauria de fer d'aixopluc d'aquesta iniciativa. Fruit de la reunió de gener de 2014, es va expressar la voluntat de continuar treballant conjuntament aquest tema i es va acordar programar una trobada dels alcaldes o regidors dels municipis amb el aleshores president del Consell Comarcal, senyor José Orive. El 19 de febrer de 2014 es va convocar la trobada per fixar uns punts en comú sobre la problemàtica de la Qualitat de l'Aire al Vallès Oriental i el programa de treball per impulsar els treballs d'un pla supramunicipal de millora de la qualitat atmosfèrica. L'objectiu es poder dur a terme mesures coordinades de millora de la qualitat de l’aire, sense excloure la possibilitat d’ampliar l’àmbit de treball a altres municipis veïns com per exemple Lliçà d’Amunt o Vilanova del Vallès si la informació disponible ho fes recomanable.

La comarca del Vallès Oriental té vuit municipis declarats com a zona d’especial protecció de l’ambient atmosfèric per la contaminació de partícules en suspensió i òxids de nitrògen (en vermell en el mapa: Granollers, la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès i Sant Fost de Campsentelles).

 

A més dels municipis dins de zona de protecció especial, en les reunions de treball també hi participen activament els ajuntaments de Lliçà de Vall i La Roca del Vallès, i d'altres municipis que tenen continuïtat de la trama urbana amb Granollers, com Canovelles i les Franqueses del Vallès. 

En aquest context, el Consell Comarcal va sol·licitar suport tècnic a la Diputació de Barcelona en coordinació amb el Departament de Territori i Sostenibilitat per a la redacció del Pla supramunicipal de millora de la qualitat de l'aire, dins del Catàleg de Serveis 2014. L'ajut tècnic va ser atorgat i es va presentar el set de novembre de 2016 a la sala Tarafa als municipis del Vallès Oriental inclosos en la Zona de Qualitat de l’Aire 2, la Proposta de pla de millora supramunicipal d'acció per a la millora de la qualitat de l'aire del Vallès Oriental (2016) . El pla ha estat elaborat per l’Agencia d’Ecologia Urbana de Barcelona (BCNEcologia). La proposta  es fruit de l’ajut tècnic de la Diputació de Barcelona, en coordinació amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i es va lliurar el passat mes de juny, als dotze municipis que, inicialment, van sol·licitar la redacció del pla al Consell Comarcal del Vallès Oriental.

 

 

El tipus de mesures a treballar en l'àmbit local per ajudar a millorar la qualitat de l'aire són:

Mesures proposades a tots els municipis independentment de la seva població

Mesures proposades a municipis de més de 100.000 habitants

Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un Aire més Net

Plans de millora de la qualitat de l’aire locals

 

Campanya d'informació sobre les superacions d'ozó a l'atmosfera

Durant l'estiu esteu atents a les incidències d'ozó a la zona del Vallès: http://www.gencat.cat/mediamb/qaire/ciozo.htm

Es recomana com a prevenció que les persones més sensibles a la contaminació atmosfèrica (persones amb problemes respiratoris, gent gran i nens petits) evitin realitzar esforços físics a l'aire lliure, principalment si produeixen fatiga, són de llarga durada i es realitzen entre les 12 i les 18 h. En cas de superació del llindàr d'alerta aquesta recomanació s'esten a tota la població.

Avisos per ozó                                        Campanya de vigilància                          Ozó i salut     

L'ozó és un gas incolor, invisible i d'olor agradable. Es tracta d'una molècula formada per tres àtoms d'oxigen (O3), a diferència de la molècula d'oxigen que respirem i que està formada per dos àtoms (O2). El tercer àtom de l'ozó té una gran tendència a separar-se de la molècula d'ozó i combinar-se amb altres elements químics, tot oxidant-los. Aquesta característica fa de l'ozó un gas molt reactiu.

Cal distingir la capa d'ozó, que es troba de forma natural a l'estratosfera i és beneficiosa perque ens protegeix dels rajos solars ultraviolats, de l'ozó troposfèric que és als primers quilòmetres sobre la superfície terrestre, no té un origen natural i té efectes negatius sobre els éssers vius. L'ozó troposfèric té la particularitat de ser un contaminant secundari, és a dir, no hi ha cap font que emeti aquest gas (en contraposició als contaminants primaris que sí són emesos directament per un algun focus, com ara el monòxid de carboni que surt d’una xemeneia), sinó que es forma a partir d’altres substàncies: els anomenats precursors, que són bàsicament els òxids de nitrogen (NOx: conjunt de compostos formats per un àtom de nitrogen i àtoms d’oxigen, els més habituals dels quals són el NO i el NO2) i els compostos orgànics volàtils (COVs).

A més, les reaccions químiques entre aquestes substàncies per produir-se necessiten de radiació solar intensa al llarg d'un període de temps prou llarg (un mínim de diverses hores) i una temperatura ambiental suficientment elevada.

Distribució mensual de les superacions del llindar d'informació a la població en 1h 

A continuació es mostra un gràfic amb el màxim horari mensual de l’ozó troposfèric per a l’any 2011, a les estacions de Barcelona (Ciutadella), Granollers, Vic i Bellver de Cerdanya:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Caracterització del trànsit a Granollers

El trànsit rodat és una de les fonts principals de contaminació per partícules i diòxid de nitrògen. En una prova pilot feta pel Departament de Territori i Sostenibilitat a Granollers a finals de 2011 es conclou que el 5 % del total del parc automobilístic enregistrat contribueixen de mitjana a un 25% de les emissions totals del trànsit rodat, i en concret és responsable del 29 % de les emissions de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), del 25 % de les emissions de NO2 i del 53% de les emissions d'hidrocarburs (HC). Els resultats d'aquest estudi es van presentar en el marc de la setmana europea de l'energia sostenible 2012 i podeu consular aqui la presentació que es va fer al CTUG per part de Technet, empresa que treballa amb el sistema RSD (Remote Sensing Device) per verificar les emissions en condicions de circulació i en temps real. 

 

 

Recursos educatius per un aire més net

En el marc del suport als ens locals per a accions de sensibilització per un Aire més net,  s'han recopilat o actualitzat diversos recursos educatius: