Qui és qui al Carnaval de Granollers

L’any 1994 a iniciativa dels Blaus, la comissió de comparses de Carnaval va proposar la creació d’una sèrie personatges que fossin un punt de referència de les tradicionals festes del Carnaval a la ciutat: el Rei Carnestoltes, l’Abat dels Bojos i els Diablots. Uns anys més tard, el 1996, es va completar el vestuari de l’Abat dels Bojos amb una espectacular màscara i es va confeccionar el vestit de la Vella Quaresma.

 Carnestoltes

El Rei Carnestoltes

És la figura que inaugura el cicle carnavalesc i presideix les festes fins al Dimecres de Cendra. Representa l’ambient de disbauxa i transgressió que caracteritza aquesta època del calendari. En clara oposició a les figures reials, és un personatge molt semblant a un rodamon però que vesteix de forma estrafolària i cridanera, amb frac i amb un barret tallat en forma de corona reial. Té una actitud arrauxada i burleta. Va assegut sobre la Porxada (símbol granollerí per excel·lència) engalanada com si fos la mitològica banya de l’abundància.

 Diablot

Els Diablots

Són éssers comuns a les festes de Carnaval vallesanes relacionades amb el balls de gitanes. Són uns personatges sorollosos i provadors que aprofiten qualsevol ocasió per fer befa. S’ocupen d’esvalotar el públic i a la vegada de controlar l’espai festiu. Els elements que els caracteritzen són: els esquellots, els fuets, les xurriaques i la bóta de vi penjada a l’espatlla.

 
 Abat dels bojos

L'Abat dels Bojos

Malgrat que tenim referències d’aquest personatge en poblacions pirinenques, aquesta figura anomenada Abat des Fous va néixer a la França d’abans del Renaixement. En dates de carnaval la persona mes desgraciada del poble era nomenada Abat dels Bojos. Durant un sol dia era tractat com si fos un rei, era portat en cercavila per tot el poble i rebia tota mena de miraments i atencions, però, l’endemà, tornava a ser objecte de mofa.

 Vella Quaresma

La Vella Quaresma

El Dimecres de Cendra, amb l’enterrament de la sardina, aquest personatge arriba per posar el punt i final a la disbauxa del Carnaval i obrir el temps de replegament de la Quaresma. La Vella Quaresma simbolitza el dejuni i l’abstinència que marquen les setmanes prèvies a la Setmana Santa.. La seva indumentària és de dol rigorós i té tots els elements de la iconografia popular del que s’anomena fer el magre: el bacallà, l’arengada i el cistell de verdures. La Vella Quaresma té set cames, tantes com setmanes té la Quaresma.