+L’actual Grup Primer de Maig va ser un dels primers nuclis d’habitatges perifèrics de la ciutat. Està ubicat a la riba esquerra del riu Congost. La proximitat al riu ha marcat la seva estructura, que ha crescut longitudinalment al llarg del seu traçat. El riu Congost no estava canalitzat, cosa que feia que els qui tenien el seu habitatge vora del riu, tinguessin por de les crescudes. L’any 1974 es van iniciar les obres de canalització.
“Quan hi havia riuades baixava l’aigua del carrer Roger de Flor i es ficava tot cap a les cases barates i a les plantes baixes hi havien problemes d’inundacions” V. Rosàs.
“Jo recordo quan era petit anar a veure l’aigua de la riera com baixava quan hi havia un temporal, i al no estar canalitzada l’aigua arribava fins a les parets de la fàbrica Roca Umbert. La meva mare hi havia treballat” J. Torrent“
“El barrio lo recuerdo como un desierto, todo era campo. Lo que es ahora la plaza de las Hortes era un bancal de habas. Recuerdo que bajaba una riera de agua clarita y la gente se bañaba e incluso lavábamos en la riera. Las calles no estaban asfaltadas, sin luz i de noche pasábamos mucho miedo” J. García
Al principi, predominaven grans zones de camps de conreu regats amb l’aigua del Congost a través de sèquies i pous.
“Espai! molt espai, tot eren camps, l’únic que teníem davant de casa era el pavelló vell, la piscina i a mà dreta on està la zona de la benzinera i la riera no hi havia res” T. Martínez
“La primera imagen que recuerdo es de cuatro bicicletas en la puerta y todo campo y huertos. La calle no estaba asfaltada y no había luz” I. García
“Un bloc de pisos i tot envoltat d’horts. Hi havia un rec petit darrere dels bloc de pisos i un caminet que anava a sortir a la fàbrica de Can Comas” P. Samon
“Aquí al voltant hi havia molts camps i l’únic que teníem quan plovia era fang. No hi havia botigues, no hi havia de res” C. Congost
Les cases on vivien
Els terrenys on es va construir l’actual Grup Primer de Maig van ser adquirits per l’Ajuntament l’any 1955 als diferents propietaris. Part dels terrenys eren de Teresa Dalmau i Casals, i de la família Roca Umbert. L’any 1957, l’Obra Sindical del Hogar, es va encarregar de construir el Grup Primer de Maig.
“Barates, molt barates i senzilles, nosaltres vivíem vuit a casa, jo casi tota la vida he dormit amb el meu germà petit al mateix llit, i fins que no van marxar els meus germans grans no vaig tenir llit propi" S. Andújar
El conjunt de vivendes es va construir en dues fases. Primer, el Grup Liberación l’any 1957, amb 200 habitatges. L’any 1961, van ser adjudicats els edificis de la segona fase, el Grupo Victoria, amb 350 habitatges més. Tots els pisos del que més tard seria el Grup Primer de Maig van ser adjudicats per sorteig als seus habitants.
“El grupo Liberación ya estaba construido cuando nos vinimos a vivir al barrio, lo que es ahora el grupo Victoria eran campos de trigo” I. García
Paral·lelament a la construcció del Grupo Victoria, es van començar les obres de l’anomenat “gratacels”, que va acabar esdevenint un dels símbols del barri. Un edifici majestuós, per la seva elevació, 12 pisos des dels quals es pot veure una panoràmica de tota la comarca.
“Quan era petit i anava al pavelló o a les piscines i passava per allà veies l’edifici i t’impressionava. És diferent a tot lo altre, perquè la resta són edificis de quatre plantes i aquest en són moltes més, era una novetat en el seu dia” E. Pey
“El gratacel jo ja el vaig veure construït. Per mi no era un gran impacte, era normal perquè jo l’havia vist sempre. El que sobtava era que no veies a Granollers cap edifici tant alt com aquell” T. Martínez
Més al Nord, al carrer Roger de Flor, hi havia un gran bloc de pisos, que se’l va anomenar “els pisos de l’alcalde”. Aquest bloc, que tenia nous comerços als baixos, va fer d’unió del barri amb la zona cèntrica de la ciutat.
“En aquella època també hi havia la promoció dels pisos de l’alcalde que els hi deien així perquè els havia fet l’alcalde. Els nanos d’aquests pisos també anàvem a la mateixa escola Victòria” T. Martínez
L’última onada de construcció al barri, a partir dels anys 90, va representar l’ocupació dels últims solars buits, van ser els blocs que envolten la plaça de les Hortes. El barri va guanyar en habitatges i en espais de lleure, amb la plaça de les Hortes i el parc del Congost.
Els carrers d'abans
Les obres d’obertura del carrer Roger de Flor, un dels grans eixos longitudinals de la ciutat, es van dur a terme entre 1959 i 1969. La urbanització dels carrers va suposar una millora molt important per al barri.
“Quan vam arribar estava bastant ben arreglat. Tot i això no hi havia clavegueram ni asfalt. Els carrers els recordo de terra hi havia alguna farola. El Carrer Roger de Flor estava sense asfaltar, ple de fang i havien molts sots. Quan plovia molt baixava l’aigua dels carrers i era com un segon riu.” V. Rosàs
“Al carrer Roger de Flor hi van ficar uns fanals, que estaven força bé, però jo recordo sortir de casa i el carrer està molt fosc. Recordo que van venir unes màquines a posar les voreres que feia moure tot l’edifici” I. Pérez
“La calle Roger de flor era un campo, era para donde íbamos para ir a trabajar a la fábrica. Poco a poco fue cambiando, empezaron a hacer más pisos en el barrio, como los pisos del alcalde, y luego pusieron las aceras, la luz…” J. Gacía
El Grup Primer de Maig patia els inconvenients del trànsit continu d’un gran nombre de vehicles. L’avinguda Enric Prat de la Riba, en aquell temps avenida Victoria, era l’única zona asfaltada. L’accés al centre de la ciutat, tot i trobar-se ben a la vora, es convertia en un passeig ple d’obstacles i d’espais sense arranjar. Avui el barri gaudeix d’unes bones comunicacions que l’enllacen amb la resta de la ciutat.
“Quan es va asfaltar el carrer va haver-hi una millora molt gran, i poc a poc es van anar posant els comerços” E. Tarridas
Amb els primers ajuntaments democràtics, l’any 1979 es va decidir canviar l’antic nom dels grups Liberación i Victoria per l’unificat grup Primer de Maig. L’antiga avenida Victoria va passar a anomenar-se avinguda Prat de la Riba i el carrer García Morató es va canviar per Isabel de Villena. El 1994 es va donar nom als carrers intermedis del Grup Primer de Maig.
