Granollers ciutat bombardejada

L'aviació va atacar a la capital del Vallès Oriental el maig de 1938 i el gener de 1939

+
Núvols dels impactes de les bombes sobre Granollers. Ufficio Storico della Aeronautica Militare Italiana. Roma.AMGr-Arxiu d'Imat

Granollers, com altres ciutats de l’estat espanyol, va patir els bombardejos de l’aviació italiana i alemanya que donaven suport als “sublevats”, deslleials a la República. L’entrada de l’aviació a la guerra va posar en pràctica una nova estratègia militar, que després seria àmpliament utilitzada a la Segona Guerra Mundial i fins a l’actualitat: atacs indiscriminats sobre la població civil de la rereguarda.

En el mes de març de 1938, la ciutat de Barcelona va patir atacs aeris continuats durant tres dies. Poc després, les bombes caurien sobre la nostra ciutat. A les 9.05 del matí del dimarts 31 de maig de 1938, cinc avions italians Savoia-S 79, amb base a l’illa de Mallorca i al servei del general Franco, van bombardejar Granollers. L’atac va durar un minut i va causar nombrosos morts i ferits, com també la destrucció del centre de la ciutat.

D’acord amb la documentació dels arxius militars italians, l’objectiu de l’acció formava part de l’estratègia de bombardejar les centrals elèctriques per deixar sense energia la indústria de guerra repartida per tota la zona republicana. A Granollers, hi havia la Central Elèctrica Estabanell i Pahissa i l’Energia Elèctrica de Catalunya, situades al carrer del Rec, que donaven electricitat a la població i a les indústries que havien estat reconvertides en fàbriques de guerra. A més, en la documentació se senyalen altres punts d’interès bèl·lic: un taller de muntatge i un de reparació d’avions, l’estació de ferrocarril de la línia del Nord, un camp d’aviació (segurament el de la Garriga) i el pont sobre el riu Congost. Els objectius no van ser tocats.

La realitat va ser que l’atac va afectar tot el centre de la ciutat en una hora de molt tràfec: la gent anava a treballar, a l’escola o a comprar. Al centre de la ciutat hi havia les botigues de queviures i el mercat municipal, que estava instal·lat sota la Porxada. Era època de racionament i el menjar escassejava. La gent feia cua de bon matí per poder comprar alguna cosa. A tota la plaça de la Porxada es concentrava una gran quantitat de gent, per la qual cosa va ser un dels llocs on el bombardeig va ocasionar més víctimes, sobretot dones i nens. En els documents es van registrar 224 morts i 165 ferits.

La sorpresa de l’atac, que no va assolir el seu objectiu, va provocar la reacció de les autoritats de la República i nombroses protestes i mostres de solidaritat a nivell internacional. També la premsa es va fer un ampli ressò del bombardeig i el va condemnar enèrgicament.

Aquest, però, no va ser l’únic bombardeig que va patir Granollers. El dimarts 24, dimecres 25 i dijous 26 de gener de 1939, l’aviació va tornar a actuar, ocasionant més víctimes i més destrosses en una ciutat ja molt malmesa. El dia 28 de gener les tropes franquistes entraven a Granollers.

(Torna a l'inici)