Gent d'arreu

+
1952.Autor desconegut Ajuntament de GranollersAMGr-Arxiu d'Imatges

El barri va anar creixent amb l’arribada de gent d’arreu. Com a resultat de les onades migratòries de mitjan del segle XX, Granollers va passar de 15.480 habitants el 1950 a tenir-ne 24.494 el 1965. La gran majoria havien deixat els seus pobles d’origen per venir a buscar feina. Al barri hi convivien persones de diferents orígens, molts d’ells andalusos.

Moltes famílies nouvingudes a la ciutat van instal·lar-se inicialment en barraques, als carrers de Josep Umbert, de Minetes o de Tarragona, fins que van poder accedir a un habitatge.

“En las barracas se vivía bien, porque cada familia se hacia una y tenia sus habitaciones y todo, lo que pasa que no había ni chimeneas, ni ventanas, ni nada. No había luz solo la que entraba por la puerta y el agua la teníamos que ir a buscar a unas fuentes y para lavar teníamos que ir al lavadero que había al lado de la calle Gerona… Cuando llovía no nos mojábamos porque como lo hacíamos como una cueva no había goteras. Luego la pintamos y hicimos como una cosa para hacer fuego. Los inviernos eran muy calentitos y en el verano se estaba muy fresco” J. García

“Mi marido llegó primero a Granollers y se vino a la calle Minetas que habían unas barracas, al lado de donde está ahora la vía del tren. Luego ya vine yo y después de muchos sitios donde alojarnos, acabamos viviendo en una barraca casi dos años, con una hija de un año y medio. Acabamos viviendo hasta 14 personas en la barraca” I. García

“Nos llevábamos todos muy bien. En la escalera habían algunas personas que rean de aquí, pero nunca habíamos tenido ninguna discusión” J. García

“Jo crec que era gent molt ferma i vàrem tenir la sort de créixer amb el barri. Jo no he nascut en el barri, jo no he fet vida de barri, però sí em sento integrant del barri. Nosaltres vàrem arribar aquí i tot el barri va créixer junt, llavors ha sigut un barri on hi hagut sempre molta harmonia, la gent es coneix molt i ha estat com una gran família. Jo crec que entre les famílies que van arribar als 60’s i continuen aquí hi ha molt vincle” A. Font

“La meva sogra era d’un poble de Sevilla i va venir a viure aquí i mai va tenir problemes amb la gent que era d’aquí” E. Pey

“Sí ens tractàvem bé, tinc el record d’una veïna que es quedava amb mi quan la meva mare anava a comprar. Mai havíem tingut cap problema” T.Martínez

“Solo me enfadaba con los niños, como niños pequeños que son. Nosotros siempre hemos hablado las cosas, y es lo mejor, no había mala convivencia. De hecho es ahora cuando estoy ayudando a los nuevos inmigrantes en su día a día” I. Pérez

“Ens vam relacionar molt bé amb la gent que hi havia aquí” S. Andújar

“Nosaltres que érem d’aquí notàvem la immigració d’aquella època, però la relació sempre era bona amb tothom” V. Rosàs

“En el bloque estupendo, nunca ha habido problemas, al revés, siempre hemos estado tranquilos. En el barrio en general también muy bien” I. García

Amb el ràpid creixement de la població i la manca planificació urbanística, Granollers era deficitària en habitatges. Les cases sindicals del Grup Primer de Maig van suposar un solució per a una part de la població.

Tornar a l'índex