Talent i bondat, qualitats destacades en la tertúlia de l'Arxiu dedicada a Josep Maria Ruera

La trobada ha comptat amb els testimonis de Pilar i Rosa Ruera i Maria Canals, filles i néta, respectivament, del reconegut compositor, i, d'Anna Maria Piera, directora de l'Escola Municipal de Música de Granollers, que porta el nom d'aquest músic

+
Les dues filles del mestre Ruera que han participat en aquesta tertúlia, Pilar i Rosa / Arxiu Municipal de Granollers (AMGr)

Vivències i anècdotes explicades en primera persona ens han ajudat a conèixer millor la figura i la trajectòria professional del mestre Josep Maria Ruera, en la tertúlia de l'Arxiu d'aquest dilluns, 11 de juny. En aquesta ocasió, dins la programació organitzada amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, que es commemora el 9 de juny.

S'hi ha destacat la bondat d'aquest músic, amb exemples com l'ajut que el mestre Ruera no va voler negar a la dona de qui, en temps de guerra, el va portar a la presó, a la Model de Barcelona. Quan ella va necessitar fulles de llimoner, a causa d'una malaltia, no va dubtar a donar-li, d'un arbre que tenia a casa. Un esperit d'ajut que també va practicar a la presó, on va muntar una coral per animar els reclusos. Tot plegat, envoltat de dures circumstàncies, que, personalment, el van marcar per sempre més. La seva primera dona, Maria Casademunt, va morir en el bombardeig del 31 de maig de 1938 a Granollers, durant una Guerra Civil que va estroncar la seva projecció musical, tot i el gran talent desmostrat, al qual s'ha fet esment, en més d'una ocasió, durant aquesta tertúlia. Un talent que el mestre Ruera acompanyà d'una oïda prodigiosa.

Havia nascut a Barcelona, l'any 1900, però, amb 9 anys, va tornar a Granollers, d'on era la seva família. Així, el mestre Ruera, mentre iniciava la seva formació musical, va iniciar, també, la seva estreta relació amb una ciutat on acabaria fixant residència l'any 1924, quatre anys abans de casar-se amb Maria Casademunt, amb qui va tenir cinc filles, una de les quals va morir de ben petita. Més endavant, es va casar amb Bernadeta Duran, amb la qual va ser pare de quatre filles més.

De petit i de jove, els estudis i les posteriors etapes de director d'orquestra i compositor el van fer viure entre Barcelona i Granollers, on, l'any 1922 -i, fins al 1984- va esdevenir organista a l'Església de Sant Esteve. Precísament, on va intentar -sense èxit- salvar del foc diverses obres de l'arxiu parroquial, durant la Guerra Civil.

Entre altres activitats, Josep Maria Ruera va continuar una àmplia i intensa trajectòria musical com a mestre, director de la banda de música de les milícies i de l'Orfeó Femení de Granollers, fundador de l'Orquestra Selecció i cofundador de Juventudes Musicales de Granollers, amb Ricard Saurí, i compositor i músic i arranjador polifacètic, a més d'articulista.

El mestre Ruera, Medalla de plata de la ciutat, va aconseguir diversos premis i reconeixements  a una obra que forma part del patrimoni musical de Granollers. Quatre anys abans de la seva mort, fins i tot, donant nom a l'escola municipal de música de la ciutat.

El mestre Ruera va morir l'any 1988, ja cec a conseqüència de cataractes, deixant un valuós llegat i destacades composicions musicals per a coral, orquestra i cobla i conegudes sardanes, obres com Empúries i Aires del Vallès. I ens va deixar, justament, el mateix dia que es complien 50 anys de la mort de la seva primera dona, el 31 de maig. 

Com en anteriors ocasions, les intervencions fetes a la tertúlia d'aquest mes de juny s'han enregistrat perquè es puguin consultar com altres documents d'interès històric, a l'Arxiu Municipal de Granollers. En aquest cas, dins la secció Fonts Orals de l'AMGr.