Granollers 1931-1938

Maig-agost de 2013

+
Fets d’octubre de 1934. Fotografia de Josep Bosch / Col·lecció Josep Garrell i Soto / AMGr

També heu pogut visitar aquesta exposició a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament de la plaça de la Porxada, 6. Aquesta mostra s'ha emmarcat en la commemoració del 75è aniversari del bombardeig de la ciutat durant la Guerra Civil.

S'hi han mostrat imatges dels fons de l'Arxiu Municipal de Granollers, dels fotògrafs Josep Bosch, Joan Canal, Joan Guàrdia i Llobet i Font, fotos que formen part del Fons de l'Ajuntament de Granollers, del Fons Foto Bosch i de la Col·lecció Josep Garrell i Soto. Il·lustren l'estació del tren de França, la proclamació de la II República, el mercat, el Grup Escolar Concepció Arenal, l'equip de bàsquet femení, la I Volta a Granollers d'Atletisme i la celebració del dia de la mare, durant aquell període. També, els fets de l'octubre de 1934, l'homenatge a Pau Casals, els primers moviments antifeixistes, la Marxa de la Columna del Vallès Oriental i la Porxada bombardejada el 31 de maig de 1938.

 Consulteu-ne els Enllaços Relacionats, al final d'aquesta pàgina

L'exposició Granollers 1931-1938 ha format part de la programació de Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau amb motiu de l'aniversari del bombardeig.  

 

Referència històrica

A l'inici de la dècada dels anys trenta, Granollers era una ciutat viva i activa, tenia 12.699 habitants. La vila era eminentment agrícola, comercial i industrial. L'eix vertebrador era la carretera, la Porxada, les places i el mercat. Els vilatans aprenien, treballaven i es divertien. Hi havia nombroses associacions, entitats i sindicats, de caire cultural, esportiu, polític, religiós i social. S'editaven fins a 14 publicacions periòdiques. El 1931, es produeix el primer gran canvi estructural del país en aquesta dècada i la ciutat també proclama l'adveniment de la II República el 14 d'abril, a la plaça de la Porxada. La II República va comportar uns canvis importants en les estructures socials del territori de l’Estat espanyol que van incidir en Catalunya de manera determinant. Destaca una major participació democràtica en partits i sindicats, el desig d’un repartiment de terres més just, l’avenç en la situació jurídica de les dones, el fre a la ingerència i poder de l’estament militar, de l’Església catòlica en l’ensenyament i uns estatuts, que, encara que limitats, demostraven un clar avançament respecte a situacions anteriors. Els Fets d’Octubre de 1934 van frenar aquests avenços i va ser suspesa l’autonomia catalana fins que, després de les eleccions de 1936, es va recuperar. La ciutat també va patir el conflicte amb greus aldarulls que van suposar, fins i tot, l'atac de l'edifici consistorial amb armes. El moment crític de la dècada es produirà, però, amb el cop d’Estat contra la República el 18 de juliol de 1936, que desembocarà en una guerra (1936-1939) guanyada per uns revoltats conservadors i feixistes que van imposar, al seu acabament, una dictadura sota el control del general Franco fins a la seva mort, el 1975.

El conflicte bèl·lic va afectar la ciutat d’una manera dramàtica: morts a la rereguarda, morts al front, morts i empresonats per la repressió franquista, ferits, exilis, desestructuració de famílies. Eren els resultats finals d’una guerra contra la legitimitat republicana. Granollers va patir un cruel bombardeig contra la població civil. El 31 de maig de 1938, cinc avions Savoia-79 italians, al servei de Franco, van bombardejar la ciutat entre les 9.05 i les 9.06, llançant unes 60 bombes i uns 750 quilos de metralla. Un mínim de 224 morts i 165 ferits registrats va ser el balanç luctuós d’un brutal atac que també va destruir més d’un centenar d’immobles. Malauradament, els bombardejos es van repetir el gener de 1939, quan l’aviació nacional va tornar a atacar la ciutat, produint una quarantena de morts. Granollers va ser, després de Barcelona i Figueres, la ciutat amb més morts per bombardejos durant la Guerra Civil.