Cada Diada Nacional de Catalunya presenta unes característiques pròpies que la fan diferent. Que la fan especial. La Diada Nacional del 2012 ve marcada per dues qüestions:
La duresa de la crisi econòmica i els seus efectes
Les dificultats per definir un model satisfactori d’encaix amb l’Estat espanyol després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut
Aquest Onze de Setembre, més reivindicatiu que mai, ha de posar els drets nacionals de Catalunya en el primer pla. Una part essencial dels drets nacionals són els drets de tots i cadascun dels catalans. Uns drets que els estralls de la crisi estan penalitzant d’una forma contundent. El dret al treball. Granollers té 5.837 aturats, dels quals gairebé la meitat ja no cobren subsidi. El dret a l’habitatge. Avui milers de persones del nostre país han perdut o estan en risc de perdre el seu habitatge. El dret als serveis públics eficients i de qualitat. A l’educació. A la sanitat. A la protecció social.
Més llibertats nacionals, millor finançament per construir un país cada dia més just i més solidari. Aquest va ser el camí que el Parlament de Catalunya ens va proposar a l’hora de redactar el nou Estatut de Catalunya. Estatut que va ser referendat pels ciutadans i les ciutadanes però que va ser interpretat pel Tribunal Constitucional, d’una manera insatisfactòria per al país. Els incompliments del govern central han reforçat la sensació de falta de respecte institucional envers Catalunya.
El Parlament de Catalunya ha obert una nova via: el pacte fiscal. Un canvi de model del finançament que doni resposta a qüestions tan evidents com el desequilibri de les balances fiscals. Un model que ajusti i limiti l’aportació de solidaritat de Catalunya al conjunt de l’Estat. Un model que atorgui un paper decisiu del nostre país en la recaptació i la gestió dels impostos.
Hi ha un ampli acord polític i social a l’hora de reclamar aquest canvi de model. Cal un pacte fiscal. Un finançament més just, amb més capacitat de decisió que ens permeti fer front als greus problemes que tenen avui els ciutadans i les ciutadanes del nostre país. I cal fer-ho des de la màxima unitat possible. Des de la suma. L’èxit de Catalunya ha estat vinculat sempre a la força de la seva societat i a la capacitat per definir estratègies d’ampli suport. Estratègies que necessàriament posen en primer lloc la cohesió social com un factor indestriable del nostre futur com a país.
Un país que ha de defensar els seus ajuntaments com un dels bressols indiscutible de la construcció d’una societat ben musculada socialment i políticament. Un país que es fa carrer a carrer, barri a barri, poble a poble. Un país plural. Que ha de comptar amb tothom. I que té gran part de la seva fortalesa democràtica en els municipis.
Un país que, en aquest ràpid procés d’interdependència de les polítiques econòmiques, ha d’apostar per construir una Europa forta i democràticament transparent. Una Europa dels pobles. Una Europa dels ciutadans i de les ciutadanes.
En moments de feblesa econòmica com els que vivim és essencial la fortalesa de la societat. Està en les nostres mans, –com sempre –, construir un país més lliure, més just, més solidari, més cohesionat.
Granollers, setembre de 2012