L’exposició, emmarcada dins el projecte Veus, Dones, Refugiades, presenta el paral·lelisme entre dues situacions allunyades en el temps i l’espai: les refugiades catalanes que havien de ser mares a la França dels camps de concentració i les refugiades sirianes que han d’emprendre una nova vida a Jordània per fugir de la Guerra.
Avui, l’associació Arab Women Organization (AWO), amb contraparts internacionals com l’Associació Catalana per la Pau (ACP), treballa per guarir les ferides de les refugiades sirianes a Jordània: els ofereix suport psicològic i teràpia ocupacional, assistència legal i formació, però, sobretot, a nivell global, els ofereix el dret de reprendre les seves vides.